dijous, 30 d’octubre del 2014

L'eriço de mar

eriço de mar

nom científic:Paracentrotus lividus

familia: eriçons i cogombres

com es:Espècie d'eriçó de mar que te la closca rodona i bastant aplanada. Es reconeix per les seves espines llargues, llises i robustes, que apareixen en files longitudinals. La coloració va des de verd fosc, bru fins al porprat. Cada placa ambulacral te cinc o sis parells de porus disposats en arc. La boca te un aparell mastegador, nomenat llanterna d'Aristòtil, amb 5 dents molt potents. La boca i l'anus estan en extrems oposats.

com s'alimenta:És herbívor i s'alimenta d'algues del voltant de la cavitat on viu i de les seves espores. Es cobreix amb elles o amb closques d'altres organismes per protegir-se de la llum intensa. Es desplacen per les roques a una velocitat d'1 metre al dia per alimentar-se, i tornen al seu punt de descans a la pedra.

on viu: Estés per tot el Mediterrani, fins a les Canàries i NO a l'Àfrica, i al nord, fins a les illes Anglo-Normandes. Es troba en fons rocosos i praderies marines, en zones més o menys il·luminades. Ocupa cavitats profundes i rodones a la pedra calcària, o en roques toves, que engrandeix en créixer. Excava forats a les roques toves per protegir-se dels corrents utilitzant les seves dents de ràpid creixement.



Fideu de mar


Nom científic: Anemonia viridis


Nom comú: Anèmona de mar

Familia: Cnidaris-Anèmones

Com és: presenta una columna de fins a 10 centímetres d'alçada, una base d'aproximadament 7cm de diàmetre, la qual és poc adhesiva i suctora, i té fins a 200 tentacles, disposats en 6 corones al voltant de l'obertura bucal, de fins a 20cm de longitud. Mentre que el cos, cilíndric, pot ser blanc, groguenc, verd o roguenc, els tentacles, poc retràctils i molt fràgils, poden mostrar diferències de tonalitat depenent de la profunditat a la que habita l’anèmona, la qual cosa està directament relacionada amb l'absència / presència d'algues simbionts en el seu interior: en aigües profundes adquireix coloracions grisenques, mentre que en aigües superficials presenta tonalitats verd brillant a causa de les zooxantel·les endosimbionts. A més, les puntes dels tentacles solen mostrar una coloració violeta o rosada.

com s'alimenta:Amb ajuda dels tentacles pot capturar des de petits invertebrats com copèpodes i amfípodes, fins a musclos i peixos de poc tamany. A més, manté una relació de simbiosi amb zooxantel·les ubicades en el seu tub digestiu, les quals, gràcies a l'energia procedent de la llum solar, li subministren a l’anèmona hidrats de carboni, lípids i proteïnes, mentre que l'anèmona proveeix a les algues d’aliments metabolitzats com CO2, compostos de nitrogen reduïts, etc.

on viu?:Aquesta espècie acostuma a viure en petits grups sobre esquerdes i escletxes de fons rocosos d'aigües superficials temperades o càlides generalment ben il.luminades, ja que és relativament resistent als canvis de temperatura i salinitat


dijous, 16 d’octubre del 2014

POSIDONIA





1.-Nom científic : Posidonia oceanica.
2.-Nom comú: Posidonia
3.-Gènere: Padina
4.-Ordre: Dictyotales
5.-Família:  Dictyoptaceae
6.-Espècie: P. Oceanica

Com és?

És una alga que a la base té forma de con invertit mentre que a la part superior sembla un ventall replegat. Normalment és de color verd terrós amb unes línies blanques circulars molt característiques. Els filoides (estructures de les algues equivalents a les fulles de les plantes) tenen alternança de zones concèntriques clares i fosques. Les zones més fosques estan proveïdes de nombrosos pèls, mentre que a les zones clares es troben els òrgans reproductors agrupats en unes masses anomenades sorus. Aquesta alga s'agafa al substrat gràcies als seus forts rizoides (estructures de les algues equivalents a les arrels de les plantes). 

On viu?

Viu sobre roques i pedres grans, en llocs assolellats i una mica protegits, prop de la superfície i fins a 20 metres de profunditat, on és molt freqüent, i relativament escassa a profunditats superiors. Se situa en superfícies horitzontals i verticals. En les horitzontals competeix per l'espai amb Acetabularia acetabulum.Es troba àmpliament distribuïda per tot el Mar Mediterrani i pel mar Negre.

Com es reprodueix?

Es pot reproduir sexualment o asexualment per espores. Tot i que tenen un cicle de vida altern (una generació es reprodueix sexualment i la següent de manera asexual) les dues generacions tenen el mateix aspecte (són isomorfes). Els filoides (lloc on es troben els òrgans sexuals) es van substituint durant tot l'any i la reproducció comença a la primavera. 



Curiositats

· És utilitzada com a component d'una crema reafirmant per a tractar les pells apagades.
· Molts cops viuen a sobre altres algues (són epífites). 


dijous, 9 d’octubre del 2014

La sargantana

LES SARGANTANES

NOM CIENTÌFIC: Podarcis poityusensis

DISTRIBUCIÓ: Originària d'Eivissa i Formentera ha estat introduïda a Mallorca.

HABITAT: els paratges perifèrics pedregosos de les illes grans, acostant-se també a habitatges humans, murs i escombreres. En illots propers pobla els penyals sense vegetació.


ASPECTE:  De grandària mitjana i aspecte variable, és una espècie robusta, de potes fortes i cap curt.