dimecres, 4 de març del 2015
Quants bacteris tenim als dits?
dijous, 27 de novembre del 2014
Les papallones de les Balears
dijous, 30 d’octubre del 2014
L'eriço de mar
eriço de mar
nom científic:Paracentrotus lividus
familia: eriçons i cogombres
com es:Espècie d'eriçó de mar que te la closca rodona i bastant aplanada. Es reconeix per les seves espines llargues, llises i robustes, que apareixen en files longitudinals. La coloració va des de verd fosc, bru fins al porprat. Cada placa ambulacral te cinc o sis parells de porus disposats en arc. La boca te un aparell mastegador, nomenat llanterna d'Aristòtil, amb 5 dents molt potents. La boca i l'anus estan en extrems oposats.
com s'alimenta:És herbívor i s'alimenta d'algues del voltant de la cavitat on viu i de les seves espores. Es cobreix amb elles o amb closques d'altres organismes per protegir-se de la llum intensa. Es desplacen per les roques a una velocitat d'1 metre al dia per alimentar-se, i tornen al seu punt de descans a la pedra.
on viu: Estés per tot el Mediterrani, fins a les Canàries i NO a l'Àfrica, i al nord, fins a les illes Anglo-Normandes. Es troba en fons rocosos i praderies marines, en zones més o menys il·luminades. Ocupa cavitats profundes i rodones a la pedra calcària, o en roques toves, que engrandeix en créixer. Excava forats a les roques toves per protegir-se dels corrents utilitzant les seves dents de ràpid creixement.
Fideu de mar
Nom científic: Anemonia viridis
Nom comú: Anèmona de mar
Familia: Cnidaris-Anèmones
Com és: presenta una columna de fins a 10 centímetres d'alçada, una base d'aproximadament 7cm de diàmetre, la qual és poc adhesiva i suctora, i té fins a 200 tentacles, disposats en 6 corones al voltant de l'obertura bucal, de fins a 20cm de longitud. Mentre que el cos, cilíndric, pot ser blanc, groguenc, verd o roguenc, els tentacles, poc retràctils i molt fràgils, poden mostrar diferències de tonalitat depenent de la profunditat a la que habita l’anèmona, la qual cosa està directament relacionada amb l'absència / presència d'algues simbionts en el seu interior: en aigües profundes adquireix coloracions grisenques, mentre que en aigües superficials presenta tonalitats verd brillant a causa de les zooxantel·les endosimbionts. A més, les puntes dels tentacles solen mostrar una coloració violeta o rosada.
com s'alimenta:Amb ajuda dels tentacles pot capturar des de petits invertebrats com copèpodes i amfípodes, fins a musclos i peixos de poc tamany. A més, manté una relació de simbiosi amb zooxantel·les ubicades en el seu tub digestiu, les quals, gràcies a l'energia procedent de la llum solar, li subministren a l’anèmona hidrats de carboni, lípids i proteïnes, mentre que l'anèmona proveeix a les algues d’aliments metabolitzats com CO2, compostos de nitrogen reduïts, etc.
on viu?:Aquesta espècie acostuma a viure en petits grups sobre esquerdes i escletxes de fons rocosos d'aigües superficials temperades o càlides generalment ben il.luminades, ja que és relativament resistent als canvis de temperatura i salinitat
com s'alimenta:Amb ajuda dels tentacles pot capturar des de petits invertebrats com copèpodes i amfípodes, fins a musclos i peixos de poc tamany. A més, manté una relació de simbiosi amb zooxantel·les ubicades en el seu tub digestiu, les quals, gràcies a l'energia procedent de la llum solar, li subministren a l’anèmona hidrats de carboni, lípids i proteïnes, mentre que l'anèmona proveeix a les algues d’aliments metabolitzats com CO2, compostos de nitrogen reduïts, etc.
on viu?:Aquesta espècie acostuma a viure en petits grups sobre esquerdes i escletxes de fons rocosos d'aigües superficials temperades o càlides generalment ben il.luminades, ja que és relativament resistent als canvis de temperatura i salinitat
dijous, 16 d’octubre del 2014
POSIDONIA
1.-Nom científic : Posidonia oceanica.
2.-Nom comú: Posidonia
3.-Gènere: Padina
4.-Ordre: Dictyotales
5.-Família: Dictyoptaceae
6.-Espècie: P. Oceanica
Com és?
És una alga que a la base té forma de con invertit mentre que a la part superior sembla un ventall replegat. Normalment és de color verd terrós amb unes línies blanques circulars molt característiques. Els filoides (estructures de les algues equivalents a les fulles de les plantes) tenen alternança de zones concèntriques clares i fosques. Les zones més fosques estan proveïdes de nombrosos pèls, mentre que a les zones clares es troben els òrgans reproductors agrupats en unes masses anomenades sorus. Aquesta alga s'agafa al substrat gràcies als seus forts rizoides (estructures de les algues equivalents a les arrels de les plantes).
On viu?
Viu sobre roques i pedres grans, en llocs assolellats i una mica protegits, prop de la superfície i fins a 20 metres de profunditat, on és molt freqüent, i relativament escassa a profunditats superiors. Se situa en superfícies horitzontals i verticals. En les horitzontals competeix per l'espai amb Acetabularia acetabulum.Es troba àmpliament distribuïda per tot el Mar Mediterrani i pel mar Negre.
Com es reprodueix?
Es pot reproduir sexualment o asexualment per espores. Tot i que tenen un cicle de vida altern (una generació es reprodueix sexualment i la següent de manera asexual) les dues generacions tenen el mateix aspecte (són isomorfes). Els filoides (lloc on es troben els òrgans sexuals) es van substituint durant tot l'any i la reproducció comença a la primavera.
Curiositats
· És utilitzada com a component d'una crema reafirmant per a tractar les pells apagades.
· Molts cops viuen a sobre altres algues (són epífites).
dijous, 9 d’octubre del 2014
La sargantana
LES SARGANTANES
NOM CIENTÌFIC: Podarcis poityusensis
DISTRIBUCIÓ: Originària d'Eivissa i Formentera ha estat introduïda a Mallorca.
HABITAT: els paratges perifèrics pedregosos de les illes grans, acostant-se també a habitatges humans, murs i escombreres. En illots propers pobla els penyals sense vegetació.
ASPECTE: De grandària mitjana i aspecte variable, és una espècie robusta, de potes fortes i cap curt.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)